Coves

Coves, un món de fantasia i bellesa sense igual

El subsòl de Mallorca guarda una riquesa geològica inigualable. Un món de fantasia que s’ha anat formant gota a gota en el decurs de mil·lennis, en què les estalactites i estalagmites han adquirit formes capritxoses i sorprenents. Per això, algunes de les seves coves estan considerades entre les més belles del món. Encara que hi ha catalogades més de dues-centes coves naturals en tota l’illa, només cinc d’aquestes coves es poden visitar i constitueixen un dels grans atractius de l’illa.

Era en el segle XV quan sant Vicent Ferrer advertia als mallorquins, en una de les seves famoses arengues, que Mallorca estava buida per de dins i la comparava amb una gran olla de fang posada al revés.

La darrera descoberta és la cova de la Gleda, a Manacor, que amb gairebé 11.000 m és la cova submergida més gran de les conegudes fins a ara en el continent europeu.

ARTÀ

Les coves d’Artà són una de les cavitats més altes d'Europa amb estalactites de prodigioses formes i extraordinàries proporcions penjant d’una volta.

La més espectacular és la ‘Reina de les columnes’, que arriba a 22 m d’altura.

En el seu recorregut, hi trobam ‘L'infern’, amb un espectacle de llum i so, ‘El purgatori’ i, entre d’altres, la sala de banderes, on el guia copeja tres columnes que ofereixen tons diferents. També hi trobam pedres compostes de carboni que semblen autèntics diamants.

CAMPANET

Altres coves que es poden visitar són les coves de Campanet, admirables per l’exuberant ornamentació d’estalactites i estalagmites que es distingeixen per la primesa i la blancor.

A més, són de gran interès científic, atès que alberguen una peculiar fauna cavernícola endèmica i restes paleontològiques de Myotragus balearicus, un animal extingit fa uns 5000 anys i que les darreres anàlisis genètiques emparenten amb les ovelles.

DRACH

Les coves més famoses són les coves del Drach a Porto Cristo, que alberguen un dels llacs subterranis més grans del món.

La referència més antiga data de 1338 en un missatge de Roger de Rovenac, governador de l’illa, al batle de Manacor. El 1878 varen saltar a l’escena internacional quan dos viatgers, acompanyats d’un guia local, varen estar perduts en el seu interior durant trenta hores. Anys després, el 1896, l’arxiduc Lluís Salvador va encarregar a l’espeleòleg francès E.A. Martel de realitzar una exploració i hi va descobrir el gran llac que ara du el seu nom.

Les coves del Drac varen ser il·luminades magistralment per l’enginyer català Carles Buigas, conegut a Espanya com “el mag de la llum”.

El recorregut que es visita té una longitud aproximada de 1.200 m i és una explosió d’estalactites i estalagmites que creen escenaris i figures que sovint s’identifiquen amb el món exterior. Només cal veure’n els noms: la Verge de la Cova, sant Antoni de Pàdua, la Venus del Nil, Buda, la Pagoda Índia, la vall de Montserrat, etc.

Compta amb llacs bellíssims com el Bany de Diana, un delicat racó, i el Llac Martel, que amb 117 m de llarg, 30 m d’ample i fins a 14 m de fons, és un dels gran grans del món sota terra. S’hi celebra un concert de música clàssica, que el visitant presencia des d’una espècie de teatre romà. Els músics apareixen en la foscor en tres barques il·luminades i, després del concert i ‘L’alba en el llac”, el visitant pot gaudir d’un fascinant passeig pel llac.

HAMS

També a Porto Cristo es troben les coves dels Hams, anomenades així per unes formacions arborescents semblants als hams. Pel que sembla, aquestes curioses formes són el resultat dels corrents i de l’acurat treball de les aranyes.

Les coves varen ser descobertes per l’espeleòleg mallorquí Pere Caldentey el 2 de març de 1905, data que dóna nom a una de les sales. Unes altres tenen referències fantàstiques, com el ‘Cementiri de les fades’, amb estalactites que semblen xiprers; i literàries, ‘Paradís perdut de Milton’, homenatge de Caldentey a un dels seus autors preferits.

El lloc més profund, amb 30 m, és el ‘Mar de Venècia’, on també se celebra un concert de música clàssica en una barca il·luminada.

GÈNOVA

Per la seva banda, les coves de Gènova, a Palma, tenen una peculiaritat que les distingeix de la resta. Es tracta d’unes formacions anomenades coral·loides, que, segons estudis de la Universitat de les Illes Balears, es formen per alguna agrupació de magnesi produïda en temps de la seva formació, fa al voltant de quatre milions d’anys.

Varen ser descobertes el 1906 en construir-se una gran cisterna en la propietat i, anys després, varen pertànyer a la viuda de Rodolfo Valentino, Nataixa Rambova, que va ser la primera a condicionar-les.