Migjorn

Rural i bohemi

Al sud de Mallorca s’estén aquesta comarca de terres àrides que es diferencia de la resta en ser una de les zones més seques de l’illa. Pobles d’interior bohemis, amb cases de pedra, contrasten amb una costa plena de nuclis encantadors de pescadors i localitats turístiques animades. Aquí ens movem entre la Mallorca rural i la bohèmia, l’actual i la moderna. La capital d’aquesta comarca, tradicional i històrica, és la ciutat de Llucmajor.

La costa combina penya-segats abruptes amb cales petites d’arena blanca i fina. No obstant això, al sud, s’obren arenys extensos d’arena blanca, com la popular platja turística de s’Arenal o la famosa platja sense urbanitzar des Trenc.

Les pluges en aquesta part de l’illa són escasses i el paisatge està dominat per boscos de capa baixa amb vegetació típica mediterrània, es tracta d’una terra fèrtil. L’agricultura i la ramaderia han tingut un paper rellevant fins a l’arribada del turisme de masses. Recorrent carreteres i camins, és possible topar amb finques que encara conserven l’activitat. La llet i alguns dels formatges més reconeguts de l’illa es produeixen en aquesta zona.

Les terres de Migjorn són famoses per la roca arenenca, de color característic. Les pedreres extreuen la pedra de Santanyí, tan anhelada, imprescindible per construir cases al més pur estil mallorquí. Alguns dels edificis més emblemàtics de l’illa, com la Catedral de Mallorca o el Castell de Bellver, van ser erigits amb aquesta pedra noble.

Preservar la Mallorca d’antany és una prioritat en aquesta part del territori i parcs naturals diversos vetllen per salvaguardar el paisatge original de l’especulació turística. El Parc Natural de Mondragó, amb els seus camps de cultiu i les cales d’aigües turqueses, i el Parc Natural des Trenc-Salobrar de Campos, que comprèn platges d’arena blanca, dunes, aiguamolls i, fins i tot, una salina, són exemples d’aquesta conservació. L’illa de Cabrera, visible en dies clars, és l’únic parc nacional de les Illes Balears; la bellesa del seu fons marí, les aigües cristal·lines, a més de la riquesa patrimonial fan que mereixi una  visita.